La Reproducció Assistida consisteix a una sèrie de tècniques fines que integren tot el procés per obtenir la fecundació. S’obtenen els òvuls de la dona i es fecunden amb els espermatozous de la seva parella. Posteriorment, els embrions obtinguts s’introdueixen en l’interior de l’úter de la dona. Per la seva complexitat s’ha de realitzar en centres especialitzats que disposin de la infraestructura adequada (quiròfan, laboratori). La inseminació artificial
La inseminació artificial és la més clàssica i també la més senzilla de les tècniques de reproducció assistida. Consisteix a introduir el semen de l’home en el canal cervical o l’úter de la dona en el dia mateix de l’ovulació. Per a això, s’ha de realitzar primer una correcta monitorització del cicle menstrual amb la finalitat de saber el dia en què es produeix l’ovulació. Això es realitza mitjançant ecografies seriades i determinacions hormonals.
Per a la inseminació artificial, a més, el semen s’ha de preparar amb anterioritat. Per a això, s’ha d’obtenir prèviament i realitzar-se la capacitació (també anomenada millora) en el laboratori, per tal d’obtenir un semen de la millor qualitat possible. Aquesta tècnica pot repetir-se en vàries ocasions, però s’ha demostrat que la seva eficàcia disminueix molt a partir del quart intent aproximadament. És aconsellable, doncs, decantar-se per altres tractaments a partir d’aquest moment. La fecundació in vitro
És una tècnica minuciosa que requereix un mètode rigorós i equips més sofisticats i que, en bones mans, dóna moltes satisfaccions. En aquest cas, la fecundació, com indica el seu nom (in vitro), no es produeix en el seu medi natural, sinó en el laboratori, cosa que permet controlar-la de molt a prop. -El primer pas d’aquesta tècnica és aconseguir un control farmacològic del cicle de la dona. Per a això s’empra l’hormona FSH que ha de ser administrada en dies successius. A més, l’estimulació farmacològica de l’ovulació permet obtenir diversos òvuls en un sol cicle, cosa que augmenta les possibilitats d’èxit.
-El seguiment de l’ovulació es realitza mitjançant ecografies dels ovaris i anàlisis seriats, i quan s’observa que existeixen suficients fol•licles (són les vesícules on són els òvuls) i que són de la mida adequada, es realitza una punció guiada per ecografia. Això es realitza de forma ambulatòria, en el quiròfan, habitualment amb sedació (anestèsia superficial), cosa que ofereix seguretat per la presència d’una anestesista i confort per la total absència de molèsties.
-Els òvuls que demostren reunir les condicions adequades de vitalitat es col·loquen en uns recipients especials, juntament amb el semen, on es fertilitzaran (in vitro). Es necessiten uns 50.000 espermatozous per a cada òvul, els quals s’han de cultivar junts durant unes hores.
-Abans d’emprar-se per a la fertilització, el semen ha de ser preparat. Aquest procès es realitza en el laboratori, al mateix temps que se seleccionen els òvuls obtinguts.
-Al cap de dos o tres dies se seleccionen els embrions que s’han obtingut de la fecundació dels òvuls. D’aquests es transfereixen entre dos i quatre a l’úter de la dona, amb una tècnica similar a la fecundació assistida. Normalment (prop del 90% dels casos) només s’implantarà un d’ells, però s’ha de tenir en compte que també poden desenvolupar-se’n més. Els embrions no emprats en el procés anterior es congelen en nitrogen líquid (criopreservació) i poden ser utilitzats en un cicle posterior si no es va obtenir l’embaràs en aquell primer intent. Això simplifica i abarateix el procediment, tot i que les taxes d’embaràs disminueixen. Injecció intracitoplasmàtica d’espermatozous
Coneixem aquesta tècnica amb les seves sigles en anglès (ICSI) i consisteix a injectar un espermatozou dins de l’òvul. Aquest procediment es va idear per tractar casos d’esterilitat greu de l’home que abans no tenien altre tractament, perquè el nombre d’espermatozous necessaris es redueix molt. Ha demostrat ser una tècnica molt eficaç, de manera que en l’actualitat es decideix sovint emprar-la de forma electiva. -Quan s’empra el semen per a la inseminació artificial o per a la fecundació in vitro es precisa un nombre elevat d’espermatozous. En alguns casos d’esterilitat masculina no és possible obtenir més que alguns espermatozous i normalment de manera laboriosa. En aquests casos la ICSI ha permès aconseguir embarassos abans impossibles. Aquest procediment és també molt útil quan l’home s’havia practicat una vasectomia. La resta de la tècnica és similar a la fecundació in vitro: un cop obtinguts els òvuls mitjançant l’estimulació farmacològica del cicle, es trien aquells que reuneixen condicions de vitalitat, que seran injectats manualment, cadascun d’ells amb un espermatozou.
-Aquesta tècnica s’anomena microinjecció i es realitza amb un micromanipulador acoblat a un microscopi.
-Els embrions obtinguts es transfereixen normalment a l’úter després de dos o tres dies, quan han assolit el grau adequat de maduresa. Aquest procediment es realitza sota control ecogràfic.
|