Fecundació in vitro amb microinjecció intracitoplasmàtica d’un espermatozou (ICSI)
Aquest procediment rep el nom d’ICSI per les seves sigles en anglès (Intra Cytoplasmic Sperm Injection) i consisteix a la inseminació de cada ovòcit mitjançant la microinjecció d’un espermatozou en el seu interior (citoplasma).
L’ICSI és un complement a la fecundació in vitro convencional. Els passos previs i posteriors a la inseminació són exactament els mateixos (l’estimulació ovàrica, la punció fol·licular i la transferència dels embrions), i únicament varia la tècnica d’inseminació. Mitjançant aquesta tècnica l’estalvi d’espermatozous és evident, ja que es precisa només un espermatozou per ovòcit, mentre que en una FIV convencional són necessaris entre 50.000 i 100.000 espermatozous. L’avanç en el tractament de l’esterilitat masculina ha estat notable des de l’aplicació de l’ICSI.
Desenvolupament de l’ICSI
Primera fase (control i estimulació de l’ovulació). Per obtenir els ovòcits es realitza l’estimulació farmacològica de l’ovulació, mitjançant l’administració de l’hormona fol·licle estimulant FSH (en aquest cas, s’associen també antagonistes de la GnRh per tenir un complet control del cicle ovàric) i determinació dels nivells hormonals en sang de l’hormona estradiol, així com seguiment ecogràfic del desenvolupament fol·licular en els ovaris. En comprovar que els nivells hormonals i que el nombre i mida dels fol·licles és adequat, es produeix la seva maduració mitjançant una injecció d’una hormona anomenada LH (luteoestimulant).
Segona fase (fecundació in vitro). Unes 36 hores després de l’administració de l’LH, el ginecòleg realitza l’obtenció dels ovòcits. Aquest procediment consisteix a la punció dels fol·licles que els contenen, mitjançant control ecogràfic vaginal i aspiració del líquid del seu interior, on es troben els ovòcits. Els ovòcits es cultiven durant unes hores en el medi de cultiu, mentre el semen és convenientment preparat (de forma similar que per a la inseminació artificial). Seguidament, el biòleg porta a terme la injecció intracitoplasmàtica d’un sol espermatozou.
Aquest procediment consisteix a seleccionar un espermatozou i introduir-lo en el citoplasma d’un ovòcit, s’empra per a això un micromanipulador acoblat a un microscopi. Aquest procés s’ha de repetir per a cadascun dels ovòcits disponibles. L’endemà es comprova quants ovòcits han estat fecundats.
Tercera fase (transferència). Entre un o dos dies després, els ovòcits fecundats (o zigots) donen lloca, després de la seva divisió, als preembrions, que ja es troben en l’estadi adequat per a ser transferits a l’úter matern. Per a la transferència embrionària se seleccionen de dos a tres preembrions, que s’introdueixen, juntament amb una petita quantitat medi de cultiu, en un fi catèter. Aquest catèter serà canalitzat pel ginecòleg sota control ecogràfic abdominal fins el final de l’úter, on seran dipositats els embrions.
Quarta fase (criopreservació). Els preembrions no transferits es congelen en nitrogen líquid (criopreservació) i s’emmagatzemen en el banc d’embrions del laboratori convenientment identificats. Aquests preembrions poden ser utilitzats en un cicle posterior si no s’ha obtingut l’embaràs en el primer intent. Lògicament, això simplifica i abarateix el procediment, tot i que les tasses d’embaràs disminueixen.
Tècnica indicada en...
La inseminació per ICSI es va a començar a desenvolupar el 1992 i va ser concebuda inicialment per casos d’esterilitat masculina per origen desconegut o quan no és practicable la FIV convencional. Per exemple, en cas que es disposi de molt baix nombre d’espermatozous en el semen (oligozoospèrmia severa) o amb una mobilitat molt dolenta (astenozoospèrmia severa).
Casos especials
Quan no es troben espermatozous mòbils en l’ejaculat se’n poden obtenir mitjançant aspiració de l’epidídim o per biòpsia de teixit testicular. Aquesta tècnica s’empra quan es desitja tenir un fill després d’una vasectomia (quan no s’obté prou mostra en la punció del conducte deferent) o en situacions especials, com és el cas de malformació dels conductes deferents, quan existeix ejaculació retrògrada, en casos de tetraplegia o paraplegia, així com en la impotència. Les possibilitats de fecundació i desenvolupament d’embrions normals amb espermatozous testiculars són les mateixes que amb espermatozous del semen ejaculat, i el procés és exactament el mateix.